Joan Magrinyà. Ballets de Barcelona
Descripción
+ info
Joan Magriñà (1903-1995)
A Catalunya, Joan Magriñà representa l’amalgama d’estils i influències de la nova dansa clàssica del segle XX: estudia primer amb Joan Llongueras i sobretot aprèn dels Ballets Russos a no tancar-se a cap estil. Aviat s’imposa com a renovador: és cèlebre la seva actuació en solitari al teatre Urquinaona el 1932. A la postguerra, Magriñà esdevé ballarí, coreògraf i director artístic del ballet al Liceu i catedràtic de dansa a l’Institut del Teatre, a més de fundar els Ballets de Barcelona el 1951. Durant quaranta anys domina l’escena coreogràfica catalana i connecta passat i futur. Va ser mestre de José de Udaeta, Josep Ferran, Emili Altés, Anna Maleras...
……………
Joan Magriñà (1903-1995)
En Cataluña, Joan Magriñà representa la amalgama de estilos e influencias de la nueva danza clásica del siglo XX. Estudió primero con Joan Llongueras y sobre todo aprendió de los Ballets Rusos a no cerrarse a ningún estilo. Pronto se impuso como renovador y es célebre su actuación en solitario en el teatro Urquinaona en 1932. En la postguerra, Magriñà fue bailarín, coreógrafo y director artístico del ballet del Liceo y catedrático de danza en el Institut del Teatre, y además fundó los Ballets de Barcelona en 1951. A lo largo de cuarenta años, dominó la escena coreográfica catalana y conectó pasado y futuro. Fue maestro de José de Udaeta, Josep Ferran, Emili Altés o Anna Maleras.
……………
Joan Magriñà (1903-1995)
In Catalonia, Joan Magriñà epitomises the amalgam of styles and influences of the new classical ballet of the twentieth century: his initial training was under Joan Llongueras, while his later experience with the Ballets Russes taught him, above all, to avoid narrow demarcations of style. He soon earned a reputation as an innovator: his solo performance at the Teatre Urquinaona in 1932 is legendary. In the post-war period, Magriñà became principal dancer, choreographer and artistic director of the Liceu Ballet and professor of dance at the Institut del Teatre, as well as founding the Ballets de Barcelona in 1951. He dominated the circles of Catalan choreography for forty years and became the link between the past and future; José de Udaeta, Josep Ferran, Emili Altés, Anna Maleras and many others were all pupils of his.
A Catalunya, Joan Magriñà representa l’amalgama d’estils i influències de la nova dansa clàssica del segle XX: estudia primer amb Joan Llongueras i sobretot aprèn dels Ballets Russos a no tancar-se a cap estil. Aviat s’imposa com a renovador: és cèlebre la seva actuació en solitari al teatre Urquinaona el 1932. A la postguerra, Magriñà esdevé ballarí, coreògraf i director artístic del ballet al Liceu i catedràtic de dansa a l’Institut del Teatre, a més de fundar els Ballets de Barcelona el 1951. Durant quaranta anys domina l’escena coreogràfica catalana i connecta passat i futur. Va ser mestre de José de Udaeta, Josep Ferran, Emili Altés, Anna Maleras...
……………
Joan Magriñà (1903-1995)
En Cataluña, Joan Magriñà representa la amalgama de estilos e influencias de la nueva danza clásica del siglo XX. Estudió primero con Joan Llongueras y sobre todo aprendió de los Ballets Rusos a no cerrarse a ningún estilo. Pronto se impuso como renovador y es célebre su actuación en solitario en el teatro Urquinaona en 1932. En la postguerra, Magriñà fue bailarín, coreógrafo y director artístico del ballet del Liceo y catedrático de danza en el Institut del Teatre, y además fundó los Ballets de Barcelona en 1951. A lo largo de cuarenta años, dominó la escena coreográfica catalana y conectó pasado y futuro. Fue maestro de José de Udaeta, Josep Ferran, Emili Altés o Anna Maleras.
……………
Joan Magriñà (1903-1995)
In Catalonia, Joan Magriñà epitomises the amalgam of styles and influences of the new classical ballet of the twentieth century: his initial training was under Joan Llongueras, while his later experience with the Ballets Russes taught him, above all, to avoid narrow demarcations of style. He soon earned a reputation as an innovator: his solo performance at the Teatre Urquinaona in 1932 is legendary. In the post-war period, Magriñà became principal dancer, choreographer and artistic director of the Liceu Ballet and professor of dance at the Institut del Teatre, as well as founding the Ballets de Barcelona in 1951. He dominated the circles of Catalan choreography for forty years and became the link between the past and future; José de Udaeta, Josep Ferran, Emili Altés, Anna Maleras and many others were all pupils of his.
