Heura
Descripción
+ info
Between 1979 and 1984, Angels Margarit was part of the collective group Heura, one of the pioneer dance formations and a reference for dance in our country, which went on to project itself beyond our borders, winning prestigious international prizes of the time. Inside Heura, she began her career as a choreographer, and special mention in this regard should be made of TEMPS AL BIAIX (1981), the country’s first dance performance conceived as a one-unit piece. After five years with the collective, she decided to work on her own and created MUDANCES (1985), a dance for five dancers that gave her company its name...
http://www.margarit-mudances.com/en/lacompania_direccion.html
Heura (1978-1984)
Les noies d’Heura (Avelina Argüelles, Àngels Margarit, Isabel Ribas, Elisa Huertas i Carme Vidal) sorgeixen de l’Institut del Teatre, primer amb coreografies de Gilberto Ruiz-Lang i de seguida d’algunes de les intèrprets (principalment, Avelina Argüelles, Àngels Margarit i Isabel Ribas). Laberint, de creació col•lectiva, coreografia a partir d’una obra de Tàpies, guanya el I premi del Concurs Internacional de Dansa de Bagnolet i la recrea en un curt el cineasta Agustí Villaronga (1979). Le ciel est noir, a l’estil de Pina Bausch (Ribas en va ser intèrpret), és una altra coreografia emblemàtica de la companyia, gairebé una crònica estilitzada del sentir de l’època. I Temps al biaix, d’Àngels Margarit, se situa ja en la línia racional i precisa que als vuitanta caracteritzarà Mudances
……………
Heura (1978-1984)
Las chicas de Heura (Avelina Argüelles, Àngels Margarit, Isabel Ribas, Elisa Huertas y Carme Vidal) surgieron del Instituto del Teatro, primero con coreografías de Gilberto Ruiz-Lang y pronto con algunas de sus propias intérpretes (principalmente, de Avelina Argüelles, Àngels Margarit e Isabel Ribas). Laberint, de creación colectiva, coreografía a partir de una obra de Tàpies, ganó el primer premio del Concurso Internacional de Danza de Bagnolet y el cineasta Agustí Villaronga la recreó en un cortometraje en 1979. Le ciel est noir, al estilo de Pina Bausch (la interpretó Ribas), es otra emblemàtica coreografía de la compañía, casi una crónica estilizada del sentir de la época. Y Temps al biaix, de Àngels Margarit, se sitúa ya en la línea racional y precisa que caracterizaría a Mudances en los años ochenta.
……………
Heura (1978-1984)
After graduating from the Institut del Teatre, the girls from Heura (Avelina Argüelles, Àngels Margarit, Isabel Ribas, Elisa Huertas and Carme Vidal) began with choreographies by Gilberto Ruiz-Lang and later used others they composed themselves (principally, Avelina Argüelles, Àngels Margarit and Isabel Ribas). The choreography of Laberint, a joint production based on a work by Antoni Tàpies, won first prize at the Bagnolet International Dance Competition and was made into a short by the filmmaker Agustí Villaronga (1979). Le ciel est noir, in the style of Pina Bausch (performed by Ribas), is another this company’s emblematic choreographies, almost a stylised chronicle of the mood of a time. And Temps al biaix, by Àngels Margarit, already reflected the rational, exacting lines of the style characterised by Mudances in the 1980s.
Les noies d’Heura (Avelina Argüelles, Àngels Margarit, Isabel Ribas, Elisa Huertas i Carme Vidal) sorgeixen de l’Institut del Teatre, primer amb coreografies de Gilberto Ruiz-Lang i de seguida d’algunes de les intèrprets (principalment, Avelina Argüelles, Àngels Margarit i Isabel Ribas). Laberint, de creació col•lectiva, coreografia a partir d’una obra de Tàpies, guanya el I premi del Concurs Internacional de Dansa de Bagnolet i la recrea en un curt el cineasta Agustí Villaronga (1979). Le ciel est noir, a l’estil de Pina Bausch (Ribas en va ser intèrpret), és una altra coreografia emblemàtica de la companyia, gairebé una crònica estilitzada del sentir de l’època. I Temps al biaix, d’Àngels Margarit, se situa ja en la línia racional i precisa que als vuitanta caracteritzarà Mudances
……………
Heura (1978-1984)
Las chicas de Heura (Avelina Argüelles, Àngels Margarit, Isabel Ribas, Elisa Huertas y Carme Vidal) surgieron del Instituto del Teatro, primero con coreografías de Gilberto Ruiz-Lang y pronto con algunas de sus propias intérpretes (principalmente, de Avelina Argüelles, Àngels Margarit e Isabel Ribas). Laberint, de creación colectiva, coreografía a partir de una obra de Tàpies, ganó el primer premio del Concurso Internacional de Danza de Bagnolet y el cineasta Agustí Villaronga la recreó en un cortometraje en 1979. Le ciel est noir, al estilo de Pina Bausch (la interpretó Ribas), es otra emblemàtica coreografía de la compañía, casi una crónica estilizada del sentir de la época. Y Temps al biaix, de Àngels Margarit, se sitúa ya en la línea racional y precisa que caracterizaría a Mudances en los años ochenta.
……………
Heura (1978-1984)
After graduating from the Institut del Teatre, the girls from Heura (Avelina Argüelles, Àngels Margarit, Isabel Ribas, Elisa Huertas and Carme Vidal) began with choreographies by Gilberto Ruiz-Lang and later used others they composed themselves (principally, Avelina Argüelles, Àngels Margarit and Isabel Ribas). The choreography of Laberint, a joint production based on a work by Antoni Tàpies, won first prize at the Bagnolet International Dance Competition and was made into a short by the filmmaker Agustí Villaronga (1979). Le ciel est noir, in the style of Pina Bausch (performed by Ribas), is another this company’s emblematic choreographies, almost a stylised chronicle of the mood of a time. And Temps al biaix, by Àngels Margarit, already reflected the rational, exacting lines of the style characterised by Mudances in the 1980s.
